Molts cop ens atrevim, i és humà fer-ho, a criticar allò i aquells que ens envolten. La vista, la mirada subjectiva, és el sentit predominant a les nostres vides. La realitat que vivim és la que veiem. I actuem en conseqüència al que veiem. És natural. És humà.
Però la mirada pot anar, ha d'anar, més enllà de l'exterior per aproximar-se a l'interior de cadascun de nosaltres. El nostre territori conegut és una zona de confort prou estable perquè la reconeixem. Hi estem a gust malgrat, a voltes, ens faci mal perquè és un mal que coneixem i que "controlem".
Però que ens passa quan des de dins, o des de fora, obrim fronteres i ens penetren? Ens sentim atacats? Com ho assimilem? Com ho gestionem?
Molts cops la nostra capacitat de gestió vindrà donada per la nostra visió de la vida, per la comprensió i l'amor que posem a les nostres accions. Veure-hi més enllà és una actitud de responsabilitat. I tenim eines per fer-ho.
El diàleg i la transparència ens ajudaran a comprendre'ns millor. Preguntar-nos el perquè del nostre comportament ens durà a observar aquelles emocions ocultes dins les nostres accions i apreciar-les serà un molt bon punt de partida per atrevir-nos a gestionar-les i a ser com volem ser.
Un bon exemple és aquest curt animat. Mireu-lo i pareu la imatge al minut 3 i 18 segons. Com continuarà la història? Quines preguntes faríeu al jove? I a la velleta? Quines preguntes us faríeu vosaltres?
Com hagués actuat jo? Com sóc jo?
