L'escola de les emocions: "Invictus" o l'Homo ecològicus Nelson Mandela

William Ernest Henley

William Ernest Henley va néixer el 23 d'agost de 1849 a Gloucester (Anglaterra). La infantesa la va passar entre els negocis ruïnosos del seu pare i la tuberculosi que va provocar que als 12 anys se li amputés una cama i que estès recuperant-se 3 anys (1873-1875) a la infermeria d'Edimburg per salvar la seva altra cama també de l'amputació.

EL 1878 es casà amb Hannah Johnson Boyle amb la qual va tenir la Margaret Henley (1888-1894) que va inspirar el personatge de Wendy a l'obra Peter Pan de JM Barrie.

Després de la recuperació, Henley es guanya la vida com a editor traslladant-se d'Edimburg a Londres per dur el National Observer ("amb tants escriptor com lectors" segons el mateix Henley) però des d'on va col·laborar amb les primeres obres de Rudyard Kipling i de Robert Louis Stevenson de qui es diu que va fixar-se en Henley per fer el seu personatge de Long John Silver a "L'illa del tresor".

L'obra més recordada de Henley és el poema Invictus escrit el 1875 i que, es diu, va ser escrit com una demostració de la seva capacitat de recuperació de l'amputació de la cama, de la tuberculosi i d'altres malalties que va patir. De fet, però, va ser Arthur Quiller-Couch qui, a la seva recopilació Oxford Book of English Verse 1250-1900, li va posar el títol d'Invictus ja que Henley no li en va posar.

Aquest poema va ser essencial 80 anys més tard per un altre personatge de la història de la humanitat: Nelson Mandela (Umtata, Sud-Àfrica 1918 - Johannesburg 2013). I és que Mandela tenia aquesta obra com un dels seus referents al llarg dels 27 anys de presó (1963-1990) que va patir abans de ser proclamat com a primer president de la Sud-Àfrica post-apartheid.

També el poema va inspirar el títol de la pel·lícula "Invictus" basada en la novel·la de John Carlin "El factor humà" amb una escena inoblidable on François Pienaar (Matt Damon), el capità de l'equip de rugbi sud-africà que guanya aquell campionat mundial de 1995, visita la cela on ha estat empresonat Nelson Mandela (Morgan Freeman) i obrint els braços mesura les mides de l'habitacle mentre se sent a en Nelson Mandela recitar el poema.

Nelson Mandela

I és que el poema és un reflex del que vol dir autonomia emocional. Com una persona que ha estat a prop de la mort o 27 anys empresonada creu en ella mateixa i anima els altres creant un clima emocional molt positiu i encoratjador que, com un bumerang, torna crescut a la gent que el té present. De dins cap a fora. De fora cap a dins.

El poema en concret és:

Out of the night that covers me,
Black as the Pit from pole to pole,
I thank whatever gods may be
For my unconquerable soul.

In the fell clutch of circumstance
I have not winced nor cried aloud.
Under the bludgeonings of chance
My head is bloody, but unbowed.

Beyond this place of wrath and tears
Looms but the Horror of the shade,
And yet the menace of the years
Finds, and shall find, me unafraid.

It matters not how strait the gate,
How charged with punishments the scroll.
I am the master of my fate:
I am the captain of my soul.

Que té una possible traducció com:

Des de la nit que em cobreix,
Negre com un pou insondable,
Dono gràcies als déus que siguin,
Per la meva ànima inconquerible.

Caigut en les urpes de les circumstàncies
No he gemegat ni he plorat en veu alta
Sota els cops del destí
El meu cap està sagnant, però no inclinat.

Més enllà d'aquest lloc de còlera i llàgrimes
Jeu l'horror de l'ombra,
I no obstant això, l'amenaça dels anys
Em troba, i em trobarà, sense por.

No importa com d'estret sigui el portal,
Com carregada de càstigs la sentència.
Jo sóc l'amo del meu destí:
Jo sóc el capità de la meva ànima.

El tràiler de la pel·lícula és aquest.